CIMERA SOBRE EL CLIMA I SETMANA DEL CLIMA A NOVA YORK 2014

Aquest 23 de setembre ha tingut lloc a la ciutat de Nova York una Cimera sobre el Clima convocada pel Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, amb la voluntat de tancar un acord amb els líders mundials de cara a la Conferència de les Parts que es realitzarà a París (COP21) el desembre del 2015. Coincidint amb la cimera, s’ha dut a terme la sisena edició de la setmana del clima a Nova York, una plataforma internacional anual perquè governs, empreses i societat civil col·laborin en el lideratge i innovació de polítiques basades en la baixa producció d’emissions contaminants. La setmana del clima està organitzada per una associació sense ànim de lucre anomenada Grup del Clima, on el seu màxim objectiu és vetllar per un futur pròsper i de baixes emissions contaminants.

La cimera i la setmana del clima van començar després que dos dies abans (diumenge 21 de setembre) hi hagués hagut una manifestació multitudinària (al voltant de 300.000 persones) on organitzacions i la societat civil van demanar als líders mundials accions contundents per combatre el canvi climàtic amb pancartes on es podia llegir lemes com “we are marching because my prime minister isn’t” (en català: estem manifestant-nos perquè el nostre primer ministre no ho està fent) o lluint pancartes amb “treball, justícia, energies netes”.

Bank Ki-moon va obrir la cimera demanant a tots els governs que es comprometessin amb un acord significatiu universal en matèria de clima. Però per què és necessària aquest implicació? El 1992 es va adoptar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que va ser ratificada per 195 països. Per la seva aplicació es va elaborar el Protocol de Kyoto l’any 1997, que entraria en vigor el 2005 per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera com a mínim un 5% del valor del 1990 a nivell global (en el cas d’Espanya se situa en un 15%). Tot i que hi ha hagut moltes reunions, com les 19 Conferències de les Parts realitzades per dur a terme aquest objectiu, les emissions no han parat d’augmentar i s’ha allargat la data de compliment d’aquests objectius al 2020. Després de vàries conferències (Copenhaguen, Cancun, Durban, Doha) s’ha decidit arribar a un acord global i vinculant que s’ha de tancar en la 21ena Conferència de les Parts que se celebrarà a París a finals del 2015, i que entraria en vigor el 2020. Amb aquesta voluntat de tancar els acords en 15 mesos, s’ha realitzat la ja esmentada Cimera del Clima a la ciutat de Nova York, abans que el desembre d’aquest any es dugui a terme la Conferència de les Parts a Lima (COP20), on s’haurien de construir les bases pel nou acord del 2015.

Què s’ha aconseguit amb la cimera? La cimera ha servit per recollir alguns compromisos de reducció de les emissions, un bon número de promeses financeres i, sobretot, molts missatges sobre la voluntat d’actuar de forma urgent per frenar l’escalfament global.  La majoria dels màxims representants dels 120 països assistents han fet promeses per combatre el canvi climàtic i s’ha arribat a tancar alguns acords entre diferents països en diverses matèries. És el cas del sector del transport, on ha sorgit la Iniciativa de Mobilitat Elèctrica Urbana que augmentarà en un 30% el número de vehicles elèctrics nous venuts anualment al 2030 i crearà la infraestructura per a la seva circulació, així com la Unió Internacional de Ferrocarrils, amb 240 Estats membres a tot el món, que promourà l’ús de transport ferroviari sostenible.

Els responsables del govern de més de dos mil ciutats s’han compromès a impulsar la reducció d’emissions contaminants de gasos d’efecte hivernacle, que podrien representar una rebaixa de 454 Megatones el 2020 i de 13 Gigatones pel 2050.

Una de les indústries més contaminants, la petrolera, s’ha compromès a reduir les emissions de metà, que a hores d’ara representa el 20% de les emissions totals d’aquest gas, el qual és un dels més contribuïdors de l’efecte hivernacle.

Entre els compromisos més destacats hi ha l’adoptat per 32 països i desenes d’empreses per reduir a la meitat la pèrdua de boscos l’any 2020 i parar-ho totalment al 2030. La declaració, firmada,entre altres, per Estats Units, Mèxic, França i Perú, preveu recuperar, a més a més, 20 milions d’hectàrees de terres degradades.

També hi ha hagut espai per promeses individuals de cada país, com és el cas de la Xina, màxim emissor de diòxid de carboni l’any 2013, que ha afirmat la seva intenció de reduir un 40%, respecte les del 2005, les emissions contaminants de cara l’any 2020, així com duplicar la seva aportació financera per combatre el canvi climàtic. Les aportacions financeres han estat una de les apostes més escoltades en la cimera per diferents països, com és el cas de Noruega, que ha anunciat destinar 500 milions de dòlars anuals fins el 2020 a polítiques per frenar el canvi climàtic, o França, que ha promès 1.000 milions de dòlars al Fons verd, posat en marxa per finançar accions contra l’escalfament global.

Paral·lelament, a la setmana del clima de Nova York convocada pel Grup del Clima, s’han realitzat vàries activitats des del dia 22 fins el 28. En destaca la conferència dels Diàlegs de Desenvolupament 2014 de CGIAR, una aliança mundial d’investigació que reuneix organitzacions compromeses per combatre la fam, que ha posat en relleu el paper de l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura, la pesca i paisatges en l’assoliment del desenvolupament sostenible.

Són suficients les promeses i acords arribats? Segons el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) les temperatures hauran augmentat a finals del segle XXI en més de 4 ºC tal i com van les coses actualment, és a dir, molt per sobre l’objectiu de no superar els 2ºC (respecte l’època preindustrial) la temperatura mitjana del planeta. Altres estudis, com és el Global Carbon Project, han constatat que les emissions de diòxid de carboni han augmentat un 2,3% l’any 2013 i les projeccions pel 2014 segueixen la mateixa tendència. Amb aquest ritme d’augment els danys a la biodiversitat seran molt grans degut a la baixa capacitat per adaptar-se a una transformació climàtica tan dràstica.

Ban Ki-moon, obria la cimera alertant que el temps per respondre a l’escalfament de la Terra s’està esgotant i demanant el compromís de tots els països d’arribar a acords, que es tanquin el 2015, per frenar l’escalfament global. El que és innegable és que la cimera i la setmana del clima han servit per posar de manifest la necessitat d’actuar, per part tant del sector públic com del privat, de forma urgent en matèria de clima. De moment totes les mirades estan centrades en la propera conferència que es durà a terme a Lima al desembre d’aquest any, on s’hauran d’establir el full de ruta per tancar els acords a París el 2015, però, serà suficient per frenar les ja perceptibles conseqüències de l’escalfament global?

Maria Cortès Simó

Sin título

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: