Amb ulls de dona: Dones pioneres de la meteorologia

Amb aquesta entrada volem fer un homenatge a dones pioneres en l’àmbit de la meteorologia i l’estudi del canvi climàtic en el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència.

felisa-martin-bravo

Felisa Martín Bravo (Font: AEMET)

Aquest recorregut s’inicia amb Felisa Martín Bravo (1898-1974), la primera dona que es va doctorar en Física a l’Estat i la primera dona que va ingressar Servicio Meteorológico Español (SME) el 1929. Al llarg de la seva trajectòria professional va ocupar diversos càrrecs fins la seva jubilació, el 1968. Podeu trobar més informació a:

 

https://aemetblog.es/2017/03/07/las-primeras-mujeres-en-el-servicio-meteorologico-espanol/ 

http://www.aemet.es/es/noticias/2016/03/diadelamujer

Uns anys més tard, el 1935, es van convocar oposicions per cobrir 25 places del Servicio Meteorológico Español (SME) i cinc dones hi van ingressar: Josefina Ricart Sau, Mercè Potau Gili, Antonia Roldán Fernández, María Cristina Gonzalo Pintor i Pilar Martínez Díez-Canedo.

CarmeMerceJosefina

Carme Ricart, Josep Maria Vidal, Mercè Potau i Josefina Ricart (Arús, 2014)

Josefina Ricart Sau i Mercè Potau Gili van ser alumnes d’Eduard Fontserè. Mercè Potau (1912-2005), llicenciada en Farmàcia i doctora en Física, va estar al Centro Meteorológico de Barcelona, que depenia del Servicio Meteorológico Español, fins que va fer una excedència voluntària. Es va casar amb el doctor en Física Josep Maria Vidal Llenas (1913), company d’estudis, que també va ingressar al SME a través de les oposicions de 1935. Va participar en diverses publicacions relacionades amb la meteorologia. Josefina Ricart (1913-2017) era llicenciada en Farmàcia i Ciències Físico-químiques. Va treballar al Centro Meteorológico del Pirineo Oriental, lloc on tenia el seu domicili. El 1942 va demanar l’excedència per ocupar-se de la seva família.

Després de la Guerra Civil el Servicio Meteorológico va passar a dependre de l’Exèrcit d’Aviació i no hi va admetre més dones. El 1966 es va permetre de nou l’ingrés de dones i el 1969, després de superar les oposicions, hi van ingressar Dolores Parra i Pilar Sanjurjo.

En el cas del Servei Meteorològic de Catalunya, la primera dona que va entrar-hi va ser Maria Campmany l’any 1935 a petició d’Eduard Fontserè, amb el càrrec de bibliotecària i secretària. Maria Campmany va fer diverses publicacions, la primera, amb Eduard Fontserè el 1936 titulada «Primers resultats del conjunt de les observacions fenològiques a Catalunya». La segona dona que hi va entrar va ser Bonanova Ferri el 1938 amb el càrrec de telefonista.

En l’actualitat el nombre de dones en el món de la meteorologia professional s’ha incrementat, tot i no arribar a l’equiparació amb el nombre d’homes. En el món de la recerca també es poden percebre aquestes diferències, però cada cop menys. On s’observa una major diferència és en les posicions de lideratge. En general només un 26 % dels projectes finançats són liderats per dones i a les universitats el percentatge de dones catedràtiques no sol arribar al 20 %.

Més informació: http://acam.cat/sites/default/files/DonesMeteo_0.pdf

Us convidem a llegir l’entrada que hem publicat sobre la nostra investigadora la Catedràtica Maria Carme Llasat.

Pioneres a l’Antàrtida

base-antartica-espanola-juan-carlos-i-el-modulo-de-la-base-cedido-por-el-consejo-superior-de-investigaciones-cientificas-c

Base Antàrtica Espanyola Juan Carlos I als anys 90 (Font: J. Castellví)

Josefina Castellví (1935), biòloga i oceanògrafa, va ser la primera dona espanyola a participar en l’organització i instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I, inaugurada el gener del 1988 i gestionada pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Va dirigir l’expedició internacional a l’Antàrtida entre 1989 i 1997 i el Programa Nacional de Investigación Antártica entre 1989 i 1995. Gràcies als estudis a l’Antàrtida es pot saber com era l’atmosfera de la Terra fa milions d’anys. També s’hi estudia el camp geomagnètic de la Terra en col·laboració amb l’Observatori de l’Ebre, el que permet elaborar models com el del camp geomagnètic internacional de referència (IGRF), entre d’altres estudis emmarcats dins de la disciplina de la meteorologia espacial.

 

La informació prové de l’esposició itinerant Exploradors del temps. Si us interessa, consulteu la disponibilitat!

Posa a prova els teus coneixements amb aquest breu joc:

picture8

 

 

Moltes dones han fet importants descobriments científics, però de vegades no les coneixem perquè en ser dones no se les donava prou visibilitat o s’ha reconegut als seus companys i a elles no. Les dones també inventen!

 

 

 

Mejorar el conocimiento sobre los riesgos hidrometeorológicos

llasat1

Este año celebramos el Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia presentando nuestra investigadora María Carmen Llasat, directora del grupo GAMA. Es Catedrática de Física de la Atmosfera del Departamento de Física Aplicada de la Universidad de Barcelona. Se doctoró en Ciencias Físicas el año 1987, su investigación se centra en el estudio y análisis de episodios hidrometeorológicos extremos, el impacto del cambio climático en ellos y su impacto social. También tiene una intensa actividad de divulgación científica, sensibilización ciudadana y mejora de la resiliencia ante los riesgos naturales.

Actualmente es miembro del Instituto de Investigación del Agua de la UB, del comité directivo de la Comisión de Divulgación de la UB, de la Junta de la Facultad de Física y del Claustro de Profesores de la UB.

Canvi climàtic 1 Carme Llasat (1)

Dirige el Grupo de Análisis de situaciones Meteorológicas Adversas desde donde ha desarrollado y desarrolla una intensa actividad de transferencia formando investigadoras e investigadores. Ha participado en numerosos proyectos de investigación nacionales e internacionales, siendo en una gran parte investigadora principal. Las investigaciones desarrolladas han dado lugar a más de 100 artículos en revistas internacionales de alto impacto y más de 300 comunicaciones en congresos internacionales y nacionales. Es revisora de informes del IPCC y miembro de diferentes comités en programas científicos o de asesoramiento institucional como el programa MedECC (Mediterranean Experts on Climate and environmental Change) o el Observatorio Pirenaico del Cambio Climático (OPCC).

Os invitamos a conocerla mejor consultando este blog y algunas de sus intervenciones en medios de comunicación:

Vídeo “Divulgadors made in UB” sobre GAMA y su investigación

Entrevista en el programa “Tot es mou” de TV3 el 21/1/2020

Entrevista en el Programa “Aquí, amb Josep Cuní” de la cadena Ser Catalunya el 22/1/2020

Entrevista en la Revista del Aficionado a la Meteorología

Entrevista en La Vanguardia

 

Inundacions 1-3 novembre 2015

Fa un any, entre els dies 1 i 3 de novembre va tenir lloc un fort temporal que va produir nombroses inundacions en el territori. A Catalunya, les comarques més afectades van ser: Segrià, La Segarra, Barcelonès, Tarragonès, Baix Llobregat, Ribera d’Ebre, Baix Ebre, Urgell, Vallès Occidental, Baix Camp, Alt Penedès, Conca de Barberà.

Les quantitats de precipitació acumulada van ser superiors als 100 mm en molt punts, destacant els 220,7 mm del Parc Nacional dels Ports o els 189,9 mm del municipi de Viladrau entre els 3 dies que va durar l’episodi. Alguns rius es van desbordar provocant greus inundacions sobretot de baixos i soterranis. A Agramunt, la matinada del 3/11, es van produir 4 víctimes mortals degut al desbordament del riu Sió.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

(Fotos de A. Cangròs, J.J. Raventós, O. Rodríguez, compartides amb l’App FLOODUP).

El temporal de llevant va provocar altres conseqüències com un fort temporal de mar que va produir afectacions a les platges de gran part del Mediterrani espanyol, com a les de les províncies d’Alacant o Màlaga, produint inundacions de carrers i locals prop de la franja marítima i destrosses en alguns passeigs marítims. Al municipi de Mont-Roig del Camp es va produir un tornado que va malmetre teulades, arbres i faroles.

 

CIMERA SOBRE EL CLIMA I SETMANA DEL CLIMA A NOVA YORK 2014

Aquest 23 de setembre ha tingut lloc a la ciutat de Nova York una Cimera sobre el Clima convocada pel Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, amb la voluntat de tancar un acord amb els líders mundials de cara a la Conferència de les Parts que es realitzarà a París (COP21) el desembre del 2015. Coincidint amb la cimera, s’ha dut a terme la sisena edició de la setmana del clima a Nova York, una plataforma internacional anual perquè governs, empreses i societat civil col·laborin en el lideratge i innovació de polítiques basades en la baixa producció d’emissions contaminants. La setmana del clima està organitzada per una associació sense ànim de lucre anomenada Grup del Clima, on el seu màxim objectiu és vetllar per un futur pròsper i de baixes emissions contaminants. Leer más de esta entrada

Més informació sobre tornados

Per tal de saber que és un tornado, com actuar, quines característiques té, etc. us deixem dos links interessants, que també podreu trobar disponible en italià i francès.

Tornados: Informació sobre tornados a Rinamed (disponible en Català, Castellà, Italià i Francès)

Tornados: Informació sobre tornados al Portal Edrina (En castellà)

8 al dia, Tornado a Oklahoma – Entrevista a la Dra M Carme Llasat

Opinió sobre el Tornado d’Oklahoma (TV3) – Dr. Joan Bech

Tornados en España (1987-2005): distribución temporal y espacial – Miquel Gayà

Incendis a Catalunya, SPIF consulta de dades.

Des de 1968, hi ha hagut un total 6 incendis (si hi sumem l’actual de la Jonquera), cadascun d’ells, amb més de 10.000 ha cremades. Tots ells han succeït durant el mes de juliol i a les comarques del primer quadrant i centre de Catalunya.

L’incendi amb més superfície cremada, dels últims 42 anys, va ser el de juliol de 1994 a Montmajor, municipi del Berguedà, on es van cremar gairebé 17.000 ha. Tot seguit, amb gairebé la mateixa superfície el segueix el de juliol de 1986 a la Jonquera, un incendi que ens recorda el que està tenint lloc i que ja porta, pel que sembla, més de 13.800 ha afectades de les quals, unes 10.000 ha estan cremades (valors que el situarien, de moment en el grup dels 5-6 més destacats).

Per a més informació podeu consultar la web del SPIF:

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.3645c709047c363053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=fbb1da7992821310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=
fbb1da7992821310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.3645c709047c363053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=6d10c55d62821310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=
6d10c55d62821310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default