Tempestes extremes, inundacions i Canvi Climàtic: avanços recents i interdisciplinarietat

Ens complau anunciar que la nostra estimada col·laboradora, la Prof. Maria Carmen Llasat, ha estat convidada a participar com a ponent en el 5é Seminari de l’aigua, titulat, Tempestes extremes, inundacions i cambio climàtic: Avenços recients i interdisciplinarietat (5th Water Webinar, Extreme Storms, Floods, and Climate Change: Recent Advances and Interdisciplinarity). El seminari s’organitza a través de Sciforum, el proper dimecres, 27 de març de 2024, de 16:00 a 18:00 (CET).

La Prof. Maria Carmen Llasat compartirà el seu coneixement i experiència en el camp de les tempestes extremes, les inundacions i el canvi climàtic, oferint una visió valuosa i interdisciplinària sobre aquests temes tan rellevants.

Juntament amb la Prof. Uwe Ulbrich, la Prof. Maria Carmen Llasat serà una de les ponents principals d’aquest esdeveniment. La participació al webinar és gratuïta, però cal registrar-se a través de la pàgina web del webinar (https://sciforum.net/event/Water-5?subscribe&section=#welcome) per tenir accés.

Us convidem a registrar-vos i assistir al webinar per aprofitar aquesta oportunitat única de conèixer les darreres investigacions i avenços en aquest àmbit. També us animem a compartir aquesta informació amb tots aquells que puguin estar interessats.

Per a més informació sobre el webinar i el programa, podeu consultar la pàgina web oficial del seminari.

No deixeu passar aquesta oportunitat de participar en aquest esdeveniment excepcional!

________________________________________________________________________________________________________________

We are pleased to announce that our colleague, Prof. Maria Carmen Llasat, is going to be an invited speaker at the 5th Water Webinar titled «Extreme Storms, Floods, and Climate Change: Recent Advances and Interdisciplinarity». The seminar is organized through Sciforum and will take place on Wednesday, March 27, 2024, from 4:00 to 6:00 p.m. (CET).

Prof. Maria Carmen Llasat will share her knowledge and expertise in extreme storms, floods, and climate change, offering a valuable and interdisciplinary perspective on these important topics.

Together with Prof. Uwe Ulbrich, Prof. Maria Carmen Llasat will be one of the keynote speakers at this event. Participation in the webinar is free, but registration through the webinar webpage (https://sciforum.net/event/Water-5?subscribe&section=#welcome) is required for access.

We invite you to register and attend the webinar to take advantage of this unique opportunity to learn about the latest research and advancements in this field. We also encourage you to share this information with anyone who may be interested.

For more information about the webinar and the program, please visit the official website.

Don’t miss this opportunity to participate in this exceptional event!

Conferència: Water Resources subject to Climate Change – Challenges in managing Extremes

L’Associació Europea de l’Aigua i l’Associació Austríaca de l’Aigua i la Gestió de Residus (European Water Association, EWA; Austrian Water and Waste Management Association, ÖWAV) organitzen la conferència: Water Resources subject to Climate Change – Challenges in managing Extremes (Recursos hídrics subjectes al canvi climàtic – reptes en la gestió d’extrems).

La conferència tindrà lloc a Viena entre el 19 i el 20 d’octubre de 2023.

En aquesta, es presentaran 5 seminaris estructurats pel comitè de treball «Fòrum i Canvi Climàtic» sobre el canvi climàtic i la seva influència en la hidrologia, l’aigua i en l’energia. Es parlarà dels efectes del canvi climàtic que ja es poden identificar i les necessitats d’acció actuals, discutint les possibilitats d’implementació de diferents mesures d’adaptació per millorar la gestió de l’aigua. També es presentaran mesures d’adaptació concretes i projectes Europeus, posant una atenció especial als dos reptes extrems: les precipitacions intenses i les sequeres.

A la conferència, hi participaran diferents experts en els àmbits d’investigació mencionats, entre ells, la Dra. Maria Carmen Llasat, amb una conferència convidada sobre la gestió d’inundacions pluvials en àrees urbanes.

Podeu consultar més informació i descarregar-vos el programa en l’enllaç:

https://www.ewa-online.eu/calendar-detail/events/Joint_conf.html

REUNIÓ DE SOCIS DEL PROJECTE I-CHANGE A BARCELONA

Els dies 9 i 10 de febrer la Facultat de Física va acollir la reunió dels socis del Projecte I-CHANGE. En la reunió, organitzada pel grup de la Universitat de Barcelona, es van presentar les accions i avenços en el projecte i en els Living Labs del projecte. Els assistents van valorar molt positivament l’organització de la reunió, així com les vessants tècnica i social de la mateixa.

Font: © Climate Media Factory, 2023

És possible el canvi de comportament de les persones a través d’iniciatives de ciència ciutadana? Aquesta és una de les preguntes de partida del projecte I-CHANGE (http://ichange-project.eu/). Per saber en quin punt estem i cap a on s’han de posar més esforços cada un dels líders dels Workpackages (paquets de treball en que s’organitzen les accions i activitats del projecte) va explicar l’estat de les tasques i accions. Els dos dies de reunió van combinar aquestes presentacions amb sessions dinàmiques de treball, va ser el moment d’identificar sinèrgies i, també, de posar en marxa el disseny de les Climate Action Schools que desenvoluparà cada Living Lab. La trobada va ser organitzada pel grup de Meteorologia del Departament de Física Aplicada de la UB i responsable del Barcelona Living Lab on Extreme Events (BLLEE).  

Font: GAMA

Durant la reunió els líders dels 8 Living Labs del projecte van presentar les seves accions i evolució. El Barcelona BLLEE va ser presentat per la Dra. Maria Carme Llasat, IP del projecte per part de la UB. Els reptes que vol afrontar aquest Living Lab són els fenòmens meteorològics extrems, la contaminació i el cicle de l’aigua. Es va presentar el context sòcio-econòmic i la filosofia que està inspirant aquest living lab, l’equip humà que hi ha al darrera i la xarxa de col·laboracions que està teixint. En aquesta xarxa estan representades organitzacions del que es coneix com la quàdruple hèlix (govern, societat, acadèmia, indústria/empresa). També es van presentar les accions i intervencions que està realitzant i la planificació d’acord amb el pla d’implementació dissenyat. Una de les accions destacades del BLLEE és la involucració d’escoles en el seguiment meteorològic de situacions extremes i de la qualitat de l’aire. Actualment participen diferents escoles de la xarxa d’escoles sostenibles i ja s’estan instal·lant sensors a quatre escoles de Jesuïtes Educació situades a diferents punts de Barcelona. El treball que està fent el BLLEE va rebre el reconeixement i felicitacions dels participants de la reunió i es va considerar un cas d’èxit pels avenços que ha realitzat. És un dels quatre Living Labs de nova creació dins el projecte (junt amb els de Gènova, Jerusalem i Ouagandougou).

I-CHANGE és un dels cinc projectes d’HORIZON2020 sobre Green Deal i neix amb l’objectiu de capacitar els ciutadans per actuar enfront el canvi climàtic, per al desenvolupament sostenible i la protecció del medi ambient. El projecte contribueix, d’aquesta manera, a assolir els objectius del Pacte Verd Europeu de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en almenys un 55% per 2030 (en comparació amb els nivells de 1990), en consonància amb el lema “no deixar a ningú enrera”.

Font: GAMA

Club de Roma: Els reptes de l’impacte regional associats a l’escalfament climàtic

Segueixen les conferències presencials organitzades pel Grupo Catalán del Capítulo Español del Club de Roma dins del cicle: «Els reptes de l’impacte regional associats a l’escalfament climàtic».

La pròxima sessió tindrà lloc el dia 28 de febrer a les 18:30 hores, al CaixaForum Macaya (Passeig de Sant Joan, 108, 08037 Barcelona). En aquesta ocasió el Dr. Jofre Carnicer Cols, professor d’ecologia de la Universitat de Barcelona, autor de l’IPCC (Intergovernamental Panel of Climate Change) parlarà de Canvi Climàtic a la biosfera: impactes a les societats, la biodiversitat i els ecosistemes.

L’assistència és gratuïta, però cal inscriure’s al següent enllaç: https://clubderoma.es/Inscripciones/20230228grcat.html

CONCURS FLOODUP

El projecte de ciència ciutadana Floodup i el projecte AGORA organitzen el CONCURS FLOODUP, que té com a objectiu, incentivar la participació ciutadana i promoure l’interès dels participants en els processos de recerca sobre riscos naturals i canvi climàtic, a través de la recopilació d’observacions/fotografies relacionades amb marques històriques i inundacions a partir de 1970.

Compartint aquestes observacions per a ús científic, els ciutadans aporten informació detallada que permet als investigadors entendre i analitzar els impactes dels episodis extrems, extreure aprenentatges que contribueixen a la transferència del coneixement i treballar en la creació d’espais que promoguin el desenvolupament d’accions que augmentin la resiliència i disminueixin la vulnerabilitat de les comunitats.

A més, aquesta informació és de gran utilitat per a la validació de models meteorològics i eines de seguiment i vigilància de fenòmens meteorològics extrems.

A qui va dirigit aquest concurs?, aquest concurs està dirigit a qualsevol persona major d’edat, interessat/da en els riscos naturals, els fenòmens meteorològics extrems, el canvi climàtic i l’adaptació de la societat.

Condicions de participació

1. Ser un usuari registrat a l’aplicació Floodup. L’aplicació es pot descarregar en el mòbil des de les botigues d’aplicacions d’iOS i Android i és completament gratuïta. El seu funcionament és molt senzill, trobareu una guia a: https://agora.ub.edu/area-de-participacio/area-de-participacio-fitxa-5-com-participar-a-floodup/.
2. MOLT IMPORTANT! En pujar una observació, s’haurà d’incloure la paraula “CONCURS” el camp “què t’ha cridat l’atenció?” en el formulari de l’observació.
3. Realitzar com a mínim una publicació d’una observació relacionada amb un episodi d’inundació posterior a 1970, a través de l’aplicació mòbil Floodup en la categoria inundacions/pluges intenses.

Tipus d’observacions:

• Marques d’inundacions històriques al territori a partir de 1970: la imatge ha d’indicar una marca/placa/gravat que faci referència a fins on va arribar el nivell de l’aigua o una marca/placa commemorativa d’un episodi de pluges intenses o inundacions.

• Inundacions històriques a partir de 1970: la imatge ha d’assenyalar danys, impactes, desbordaments o el nivell de l’aigua que es va assolir en un episodi d’inundació.

Selecció

El jurat del concurs està compost per membres de l’equip GAMA.

Es valoraran els següents aspectes:

1. Claredat de la fotografia.
2. Nombre d’observacions per participant a través de l’aplicació Floodup (entre el 19/01/2023 i el 15/04/2023).
3. Informació complementària aportada sobre l’observació mitjançant el formulari.

Calendari

El concurs tindrà lloc des del 19/01/2023 fins a 15/04/2023 a les 23:59h.

Qualsevol participació que no hagi quedat registrada dins d’aquest període resta exclosa del concurs.

La comunicació de la persona guanyadora es farà a través dels comptes de Twitter: GAMA (@GAMA_UB) i Floodup (@floodup_UB). L’organització es posarà en contacte amb els guanyadors a través del mail utilitzat en el registre a l’aplicació Floodup.

Premis

• Primer premi: estació meteorològica sense fils Froggit HP1000SE PRO Wi-Fi.
• Segon premi: pluviòmetre digital TFA.
• Tercer premi: estació meteorològica sense fil (T, HR).

Normes generals

Totes les persones que participin en aquest concurs, pel fet de participar-hi, accepten íntegrament les bases del concurs, així com la resolució per part de l’organització de qualsevol problema que no estigui previst en aquestes bases, seguint els criteris que aquesta consideri més adequats i que el seu nom surti publicat en cas de ser premiat/da. El resultat de la votació del jurat és inapel·lable. Els canals de comunicació del concurs, a l’efecte de notificacions o avisos, són la pàgina web del projecte i el canal de Twitter de GAMA i Floodup.

Per a més informació o resoldre qualsevol dubte sobre les bases del concurs, contacti amb agora@meteo.ub.edu

Conferència Diàlegs Alumni UB – Canvi climàtic i riscos naturals: cap a on anem?

Maria del Carmen Llasat
Catedràtica de física de l’atmosfera del departament de física aplicada de la ub, coordinadora de la secció de meteorologia. Doctorada en ciències físiques per la ub, creu de sant jordi el 2022.

«La Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima celebrada a Sharm el-Sheikh, Egipte, el novembre passat (COP27) va acabar amb un acord per a la creació d’un mecanisme de finançament per compensar les nacions vulnerables per les pèrdues i danys causats pels desastres climàtics. Pocs dies abans el secretari general de les Nacions Unides anunciava l’acord per part de més de 50 països d’un Pla d’Acció per la iniciativa “Alertes Primerenques per a Tots 2023-2027”, amb inversions inicials de més de 3100 milions de dòlars. Fins ara els desastres naturals quedaven usualment relegats a les activitats de la UNDRR a escala internacional i als plans de prevenció i emergència dels organismes més vinculats amb la protecció civil, a banda de les notícies i tasques de les ONG’s quan es produïa una catàstrofe. Què és el que està passant perquè en tan poc temps hagin passat a ocupar un lloc “privilegiat” en l’agenda internacional? Podem assegurar que els riscos naturals estan augmentant a causa del canvi climàtic? O tal vegada oblidem altres factors que poden influir? Quin paper juga aquí la societat?.»

Troba informació sobre aquesta conferència en el següent enllaç:

https://www.alumni.ub.edu/agenda/canvi-climatic-i-riscos-naturals-cap-a-on-anem/

I-CHANGE Barcelona Living Lab a la festa: Va de Besòs

El 15 de octubre de 2022 el Barcelona Living Lab va participar en la jornada festiva Va de Besòs, organitzada pels ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, Montcada i Reixac y el Consorci del Besòs. Aquests municipisdos formen part del Àrea Metropolitana de Barcelona, àrea d’actuació del Living Lab Barcelona. El principal objectiu de les activitats va ser el de difondre entre els ciutadans la importància i el valor del tram inferior del riu Besòs. Es van organitzar diferents activitats esportives, tallers, demostracions, concerts i tallers didàctics dins del Parc Fluvial del Besós. Els eixos de l0accció van ser el benestar i la salut, la sostenibilitat, la natura i la memòria històrica.

La participació del #ICHANGE #BCNLivingLab va ser una oportunitat per donar a conèixer i apropar el Living Lab i el projecte I-CHANGE als ciutadans i ciutadanes i establir-hi un diàleg. Situats a tocar del riu Besòs vam poder recordar esdeveniments d’inundacions del passat, esbrinar quines preocupacions inquieten més la població i què estarien disposats a fer per lluitar contra el canvi climàtic. Durant l’acció els visitants de més edat van recordar els efectes de les inundacions del 25 de setembre del 1962, aquest any se celebra el 60è aniversari. Aquestes van ser unes inundacions catastròfiques que van produir més de 800 víctimes mortals a Catalunya i que van afectar especialment la conca del Besòs.

No només mirem el passat sinó que també reflexionem què passaria ara i com estar preparats. El taller va tenir un important component de sensibilització i educació. Utilitzem una maqueta on es pot experimentar l’efecte de les pluges intenses i les inundacions segons diferents escenaris. A través de la maqueta i diversos cartells interactius vam poder generar converses inspiradores al voltant dels reptes del Barcelona Living Lab com ara el canvi climàtic, la justícia climàtica i els fenòmens meteorològics extrems.

Montserrat Llasat-Botija (des de darrere), part de l’equip I-CHANGE de la UB, mostrant la dinàmica de les inundacions urbanes amb l’ajuda d’una maqueta durant l’activitat.

Conferència i debat al CaixaFòrum Macaya

COOPERACIÓ EUROMEDITERRÀNIA DAVANT DESASTRES NATURALS

El pròxim 24 de novembre la professora María del Carmen Llasat (del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona) conjuntament amb Laurent Alfonso (oficial d’Assumptes Europeus de la Seguretat civil francesa) oferiran una conferència al CaixaForum Macaya sobre l’avaluació dels riscos naturals -actuals i futurs- que afecten la seguretat humana al Mediterrani, així com de debatre els desafiaments i oportunitats que es presenten per a una major cooperació entre les organitzacions nacionals de protecció civil de cara a prevenir i respondre davant diversos tipus d’emergències a la regió.

Podeu reservar plaça (GRATUÏTA) al web

https://macaya.caixaforum.org/ca/p/cooperacio-euromediterrania-davant-desastres-naturals_a68101846

A new study on the challenge of unprecedented floods and droughts in risk management has been published in the journal Nature.

Risk management has reduced vulnerability to floods and droughts globally yet their impacts are still increasing. An improved understanding of the causes of changing impacts is therefore needed, but has been hampered by a lack of empirical data. On the basis of a global dataset of 45 pairs of events (one about urban floods in Barcelona, written by M.C.Llasat (UB), B.Aznar and J.O. Grima (BCASA); another one about droughts in Catalonia, by M.C.Llasat (UB) and P. Quintana (OE)) that occurred within the same area, we show that risk management generally reduces the impacts of floods and droughts but faces difficulties in reducing the impacts of unprecedented events of a magnitude not previously experienced. If the second event was much more hazardous than the first, its impact was almost always higher. This is because management was not designed to deal with such extreme events: for example, they exceeded the design levels of levees and reservoirs. In two success stories (one corresponds to the Barcelona case), the impact of the second, more hazardous, event was lower, as a result of improved risk management governance and high investment in integrated management. The observed difficulty of managing unprecedented events is alarming, given that more extreme hydrological events are projected due to climate change.

Cita del artículo: Kreibich, H., Van Loon, A.F., Schröter, K. et al. The challenge of unprecedented floods and droughts in risk management. Nature (2022). https://doi.org/10.1038/s41586-022-04917-5.

Journal Article: Exploring Methods for Developing Local Climate Zones to Support Climate Research

Laurence Sigler, Joan Gilabert and Gara Villalba

Don’t miss this new publication in which Joan Gilabert from GAMA group has contributed!

Good effort! Congratulations to the authors.

Abstract:

Meteorological and climate prediction models at the urban scale increasingly require more accurate and high-resolution data. The Local Climate Zone (LCZ) system is an initiative to standardize a classification scheme of the urban landscape, based mainly on the properties of surface structure (e.g., building, tree height, density) and surface cover (pervious vs. impervious). This approach is especially useful for studying the influence of urban morphology and fabric on the surface urban heat island (SUHI) effect and to evaluate how changes in land use and structures affect thermal regulation in the city. This article will demonstrate three different methodologies of creating LCZs: first, the World Urban Database and Access Portal Tools (WUDAPT); second, using Copernicus Urban Atlas (UA) data via a geographic information system (GIS) client directly; and third via Google Earth Engine (GEE) using Oslo, Norway as the case study. The WUDAPT and GEE methods incorporate a machine learning (random forest) procedure using Landsat 8 imagery, and offer the most precision while requiring the most time and familiarity with GIS usage and satellite imagery processing. The WUDAPT method is performed principally using multiple GIS clients and image processing tools. The GEE method is somewhat quicker to perform, with work performed entirely on Google’s sites. The UA or GIS method is performed solely via a GIS client and is a conversion of pre-existing vector data to LCZ classes via scripting. This is the quickest method of the three; however, the reclassification of the vector data determines the accuracy of the LCZs produced. Finally, as an illustration of a practical use of LCZs and to further compare the results of the three methods, we map the distribution of the temperature according to the LCZs of each method, correlating to the land surface temperature (LST) from a Landsat 8 image pertaining to a heat wave episode that occurred in Oslo in 2018. These results show, in addition to a clear LCZ-LST correspondence, that the three methods produce accurate and similar results and are all viable options.

Full text available: https://www.mdpi.com/2225-1154/10/7/109/htm